Bàratre

La ciència i la religió poden donar arguments en pro o en contra que facin créixer o minvar la fe, però ni l’una ni l’altra la creen. La ciència i la religió poden actuar damunt l’instint despertant -lo o apagant-lo, donant la il·lusió que aquell instint ha nascut o ha mort influït o imbuït per la ciència o la religió. Si la ciència callés i la religió fos suprimida, com pretenen alguns Estats laics, seria la millor manera de demostrar palesament que la creença en la vida de l’esperit fora de la matèria neix completament sola. Suprimir l’ensenyament religiós no seria, com molts creuen, la mort de la fe, sinó la depuració de la fe. Voldríem que els Estats laics assolissin llur ideal pedagògic, perquè així d’una branca i corcada per les supersticions i la ignorància, en sortiria un rebrot nou i tendre. Avui, donat el progrés humà, com nosaltres, homes de religió, no ens cansem de dir i repetir, és molt més perillós i equívoc per a la fe l’ensenyança de mitologies religioses, que l’ensenyament laic. No ensenyar religió podria indubtablement fer perdre la fe a molts, però ensenyar les que avui s’ensenyen, la farà perdre a tots. Si la primera aparició d’aquest instint humà, el més humà de tots, que és la fe, en lloc de començar com va començar en una època d’ignorància, hagués començat en una època de ciència com l’època moderna, en lloc d’haver-se lligat amb la superstició, s’hauria lligat amb l’observació i l’experiència, que són les dues armes de la ciència.

Francesc Pujols —El Mirador277

http://ddd.uab.cat/pub/mirador/mirador_a1934m5n277.pdf

“Oh, why would anyone want to get out of a nice place like this?” asked Chicken. He struck some chords on his guitar and while he went on talking in his bluegrass voice his song was unaccompanied. “Who would want to riot in order to get out of a nice place like this? In the paper now you read there’s unemployment everywhere. That’s why the lieutenant governor is in here. He can’t get no job outside. Even famous movie stars with formerly millions is standing in line with their coat collars turned up around their necks waiting for a handout, waiting for a bowl of that watery bean soup that don’t keep you from feeling hungry and makes you fart. Out in the street everybody’s poor, everybody’s out of work and it rains all the time. They mug one another for a crust of bread. You have to stand in line for a week just to be told you ain’t got no job. We stand in line three times a day to get our nice minimal-nutritional hot meal, but out in the street they stand in line for eight hours, twenty-four hours, sometimes they stand in line for a lifetime. Who wants to get out of a nice place like this and stand in line in the rain? And when they ain’t standing inline in the rain they worry about atomic war. Sometimes they do both. I mean they stand in line in the rain and worry about atomic war because if there’s an atomic war they’ll all be killed and find themselves standing in line at the gates or hell. That’s not for us, men. In case of an atomic war we’ll be the first to be saved. They got bomb shelters for us criminals all over the world. They don’t want us loose in the community. I mean they’ll let the community burn before they’ll set us free, and that will be our salvation, friends. They’d rather burn than have us running around the streets, because everybody knows that we eat babies, fuck old women up the ass and burn down hospitals full of helpless cripples. Who would ever want to gel out of a nice place like this?”

Falconer - John Cheever 

No s’hauria pas pogut desitjar un temps millor per a invitar la gent a sortir de casa. L’hivern és tan llarg i desagradable, en aquest país! La nit de maig semblava d’un altre món: era d’una suavitat prodigiosa, d’una calma extasiada: una nit per a deixar-se viure pel goig que l’aire us passi per la cara i la pell. La seva magnificència estel·lar era fascinadora, dins un arc de volta de cel d’una obscuritat blava i profunda. El contrast entre l’habitacle humà que hom tenia davant, desballestat i desordenat, els carrers estrets, les cases, els arbres i les estrelles del cel, tan rutilants, era aclaparador. El cel estrellat és la més gran meravella que els nostres ulls poden contemplar. És, a més, una meravella neta, fora de les passions humanes, sense ni un gram de merda.

Nocturn de primavera - Josep Pla

Of course he couldn’t actually have said this to her face, she realised that, but the more she read the more she regretted how she intimidated people and wished that writers in particular had the courage to say what they later wrote down. What she was finding also was how one book led to another, doors kept opening wherever she turned and the days weren’t long enough for the reading she wanted to do.

[…]

She made the mistake of mentioning this to Sir Kevin.

‘But maam must have been briefed, surely?’

‘Of course,’ said the Queen, ‘but briefing is not reading. In fact it is the antithesis of reading. Briefing is terse, factual and to the point. Reading is untidy, discursive and perpetually inviting. Briefing closes down a subject, reading opens it up.’

‘I wonder whether I can bring Your Majesty back to the visit to the shoe factory,’ said Sir Kevin.

‘Next time,’ said the Queen shortly. ‘Where did I put my book?’

The uncommon reader — Alan Bennett, 2008

De L’home que es va perdre (Quaderns Crema, 1982)

S’havia perdut! On era? Per quan? D’on venia? On anava?

D’aleshores ençà, Lluís Frederic Picàbia, l’home que es va perdre, ha voltat mil pobles i ha travessat encara dotzenes de vegades les mars i les muntanyes.

I tots segurament l’hem trobat una hora o altra. No recordeu, potser en aquella excursió a la Costa Blava, un home sol, espellifat, que travessà la platja i que miràreu amb mals ulls, tement-lo?

No recordeu, potser en aquella ascensió a la Maladeta, que trobàreu sobtadament, fent les feines darrere una roca, un pobre vell, trist, que us mirà amb uns ulls d’una vivor especial?

No recordeu haver observat amb pena profunda, en un dels vostres viatges per mar, aquell repatriat que dormia a coberta, ran d’un munt de dones, esgratinyant-se el clatell ple de borra?

No recordeu, en fi, a través de mil ciutats que tots heu visitat, haver passat pel davant vostre, com una sageta, entre les multituds de les grans vies, dels boulevards atapeïts, de les places amplíssimes, dels carrers obscurs, de les rambles alegres, aquest Lluís Frederic Picàbia, perdut entre la gentada, entre la immensitat del poble, brut, fet un parrac, fet una despulla humana, al qual qui sap si la pietat haurà fet que acostéssiu sovint la mà enguantada, intentant d’allargar-li la vida perquè acabés de glopejar la seva enorme victòria?